La Comunitat Valenciana ha sigut triada membre del Consell Assessor de l’Estratègia estatal de desinstitucionalització de les cures - GVANEXT

La Comunitat Valenciana formarà part, junt amb Navarra, del Consell Assessor per a l’elaboració i el desplegament de l’Estratègia estatal de desinstitucionalització: Per a una bona vida en la comunitat, impulsada pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030.

L’elecció de la Comunitat Valenciana es va anunciar ahir després de la presentació a Madrid, per part de la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, de l’Estratègia de desinstitucionalització.

La directora general d’Atenció Primària i Autonomia Personal, Mercé Martínez Llopis, que representarà la Comunitat Valenciana en el Consell, s’ha mostrat molt satisfeta amb aquesta elecció, que demostra que des de la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives “s’estan fent les coses bé en apostar per una atenció a les persones majors i en situació de dependència no centrada en la institucionalització residencial”.

La directora general ha assegurat que la decisió de formar part del Consell “reforça el model valencià de dependència centrat a fomentar les cures i l’autonomia personal en l’entorn familiar, en el qual estem treballant des de la passada legislatura”.

L’Estratègia estatal de desinstitucionalització: Per a una bona vida en la comunitat forma part dels compromisos adquirits pel govern d’Espanya, dins del Pla de recuperació transformació i resiliència, en què s’esmenta la necessitat de “reforçar l’atenció a la dependència i promoure el canvi de model de suports i cures de llarga duració”, i està vinculada amb el compliment del que s’estableix en la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

Segons ha explicat Mercé Martínez Llopis, aquesta estratègia oficial pretén afavorir la “transformació del model de cures actual a Espanya, promovent la vida independent i l’atenció enfocada en la persona en l’entorn comunitari”, de manera que si una persona en situació de dependència es vol quedar a casa, “tinga els suports i les ajudes necessàries per a continuar vivint al seu domicili i no acabe en una residència si no ho desitja”.

El Consell Assessor de l’estratègia, que estarà format per persones de diversos perfils i àmbits socials, públics i privats, tindrà com a funcions actuar com a garant de l’enfocament adequat de l’estratègia i dotar de qualitat el procés d’elaboració del document.

Igualment, aquest òrgan participatiu contribuirà aportant coneixement i visió des de diverses perspectives, col·laborant en la identificació i la mobilització d’actors i generant un context favorable per al desenvolupament i la implantació d’aquesta iniciativa.

Fases de l’Estratègia de desinstitucionalització

L’Estratègia de desinstitucionalització consta de tres fases: la primera, que va començar el novembre de 2022, i culminarà l’abril de 2023, és la d’Anàlisi i diagnòstic. En aquesta s’estudien el context i uns certs projectes pioners en els quals els majors ja envelleixen a les seues cases gràcies a una xarxa de cures.

La segona fase consistirà en un procés participatiu en el qual totes les comunitats autònomes, entitats locals i el tercer sector realitzaran les seues propostes i, sobre la base d’aquestes propostes, es redactarà l’estratègia que definirà el marc en el qual s’opera, els eixos, els objectius, les línies d’actuació, els indicadors i el sistema de governança. Està previst que comence a la primavera de 2023 i acabarà a la tardor d’aquest mateix any.

Finalment, entre novembre d’enguany i gener de 2024, s’elaborarà un esborrany del Pla operatiu 2024-2025, que concretarà les mesures i les actuacions previstes, els indicadors de progrés i el mecanisme de seguiment de la seua aplicació.

Enquesta ciutadana

Durant la presentació de l’estratègia, es van donar a conéixer els resultats d’una enquesta encarregada pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, en la qual només el 21 % dels espanyols considera que les persones que viuen en residències estan incloses en la societat i el 81 % pensa que s’ha de potenciar que els col·lectius vulnerables visquen en les seues llars i compten amb xarxes de suport.

A més, el 87 % dels enquestats creuen que les residències han de ser recursos temporals i transitoris.

D’altra banda, segons l’enquesta, el 97 % de la població estaria a favor del canvi del model de les cures, encara que només el 58 % pensa que és probable que es duga a terme.