La Generalitat dissenya un pressupost per a lluitar contra la inflació i la crisi econòmica elevant la despesa real a més de 22.000 milions d'euros - GVANEXT

El Consell ha aprovat els Pressupostos de la Generalitat per a 2023, que aconsegueixen la xifra de 22.116 milions d'euros, la més alta de la història en despesa real (pressupost no financer), i que suposen un 6,8 % més que en 2022 en termes relatius i 1.400 milions d'euros més en termes absoluts.

Respecte a 2015, la despesa no financera del pressupost creix en més de 10.000 milions, en passar de 13.001 milions a 22.116, la qual cosa suposa un augment del 70 %, i reflecteix l'aposta decidida del Consell durant els últims 8 pressupostos per millorar la vida de les persones i impulsar el desenvolupament del teixit productiu a la Comunitat Valenciana.

En els comptes per a 2023 la Generalitat superarà per primera vegada en la història la barrera dels 6.000 milions d'euros en ajudes, transferències i subvencions directes a empreses i ciutadania, la qual cosa suposa quasi el 30 % del pressupost no financer (6.410 milions), amb la intenció de donar suport a l'economia i les famílies valencianes davant del procés inflacionista i l'increment del cost de l'energia.

De la mateixa manera, el Consell eleva el pressupost un any més i centra el seu esforç en la defensa i la protecció de l'escut social, el qual s'ha convertit ja en un segell de les seues polítiques públiques. De fet, els pressupostos de 2023 tornen a ser els més socials de la sèrie històrica, amb un increment de la despesa social en l'últim exercici en sanitat, educació, igualtat, habitatge i ocupació de 1.560 milions, fins a aconseguir els 22.044.

En concret, des de 2015 el Consell ha incrementat en un 75 % la despesa destinada a polítiques socials, en passar de 10.482 milions a 18.325, en l''aposta més gran en la història de la Generalitat per uns serveis públics de qualitat i per millorar el benestar dels valencians i les valencianes.

D'aquesta manera, en 2023, la Generalitat destinarà cada 24 hores un total de 50,2 milions a la despesa social, un fet que suposa 3,7 milions més que en 2022. D'aquesta quantitat global, 22,6 milions s'inverteixen en la conselleria de Sanitat, 18,3 milions en la d'Educació, 6,3 milions en la d'Igualtat i Polítiques Inclusives, 1,9 milions en la d'Ocupació i 1,1 milions per a la d'Habitatge, fins a aconseguir el 83,13 % de la despesa no financera, sense comptar el capítol de despeses financeres.

Així mateix, es potencien les conselleries d'impuls als sectors productius per a reforçar el creixement econòmic i generar ocupació. D'aquesta manera, els departaments d'Economia Sostenible, Política Territorial, Innovació, Hisenda i Agricultura aconsegueixen els 3.859 milions de pressupost, un 8,5 % més que en 2022).

En total, el pressupost de la Generalitat per a 2023 aconseguirà els 28.438 milions, un 1,7 % més que el de l'exercici anterior, que se situà en 27.967 milions.

Per al desenvolupament d'aquestes polítiques, el Consell comptarà en l'exercici 2023 amb el suport d'un total de 1.187,88 milions d'euros procedents de fons europeus, dels quals 598,38 milions corresponen al Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i 589,5 milions al Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER i al Fons Social Europeu (FSE).

A més, a això se sumaran els ingressos procedents del sistema de finançament, que en 2023 aconsegueixen la xifra rècord de 13.540, un 25 % més que en 2022, però al qual se suma un any més la partida reivindicativa de 1.336 milions d'euros, per no haver-se corregit en l'exercici l'infrafinançament valencià.

Classificació orgànica

Pel que respecta a la classificació orgànica, en termes absoluts, les conselleries de caràcter més social (Sanitat, Educació i Polítiques Inclusives) concentren les dotacions més elevades, revelant novament el caràcter social dels comptes de la Generalitat.

El pressupost de Sanitat és el més gran del conjunt de conselleries, que ja supera els 8.200 milions (xifra que representa el 29 % del total del pressupost de la Generalitat i un augment de 419 milions respecte al de l'any anterior). Cal destacar que, de manera pionera, apareix plasmat en aquests comptes el Pla valencià de salut mental, dotat amb 40 milions d'euros i en el qual els joves seran una de les prioritats. A més, continuen les inversions en infraestructures sanitàries (413 milions).

A continuació, se situa Educació amb un pressupost de 5.520 milions, que representa el 19,4 % del total i un augment respecte al pressupost anterior de 317 milions. Amb aquesta decisió, plasmada en els comptes, el Consell, conscient de la importància del paper dels centres d'educació superior, aposta per dotar-los d'una estabilitat financera que puga garantir el seu funcionament futur al marge dels vaivens de l'economia.   

Així mateix, la Vicepresidència Primera i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives aconsegueix un pressupost de 2.308 milions (el que suposa una dotació de 111 milions més que en 2022). Destaca la línia destinada al foment de l'autonomia personal i l'atenció a persones en situació de dependència, dotada amb 462 milions.

Per la seua part, en termes relatius, les conselleries que més creixen són les lligades a l'impuls del teixit productiu (Economia, Territori i Habitatge), amb l'objectiu de fer front a la crisi econòmica i energètica i a l'increment dels preus. De fet, el departament que més augmenta la seua dotació en valors relatius és Economia (+22,9 %) fins als 702 milions d'euros, reforçant les ajudes als sectors econòmics, els instituts tecnològics i la competitivitat empresarial per mitjà de l'IVACE.

Igualment quantiós és l'increment que experimenten les ajudes empresarials a les indústries intensives en consum energètic, com les del sector ceràmic, amb més de 120 milions d'euros entre els pressupostos de les conselleries d'Hisenda i Model Econòmic i d'Economia.

Destaquen també els recursos destinats a inversions i mobilitat sostenible de la Conselleria de Política Territorial, el pressupost de la qual creix un 17,2 % fins als 693 milions. Per la seua banda, Habitatge, amb un creixement del 12,5 % respecte a l'any anterior, se situa com la tercera conselleria que més creix en termes relatius fins als 402 milions, el que suposa una aposta clara per ampliar el parc públic d'habitatge i augmentar les ajudes al lloguer per a fer front a l'emergència residencial.

Classificació econòmica

Dins de la classificació econòmica, destaquen les transferències, ajudes directes i subvencions directes del Consell a les empreses i famílies per a fer front a la inflació i a la protecció social, amb un pressupost que per primera vegada en la història supera la xifra dels 6.000 milions d'euros (6.410 milions).

D'altra banda, el Capítol I dels Pressupostos recull l'aposta decidida del Consell per reforçar l'atenció a la ciutadania mitjançant el personal públic amb uns recursos per a 2023 que superen la barrera dels 8.000 milions d'euros (8.123 milions d'euros, un 6,8 % més) pel reforç de l'atenció en els serveis públics essencials i l'increment retributiu.

Cal recordar que el 88,7 % de la despesa de personal de les conselleries es destina a Sanitat i Educació, amb l'objectiu principal d'assegurar el funcionament d'aquests serveis públics fonamentals.

Pel que fa a les operacions de capital, que engloben inversions directes i indirectes, aconsegueixen la xifra rècord de 3.200 milions, la qual cosa suposa l'aposta més important del Consell per a reforçar les ajudes i les inversions en el teixit econòmic de la Comunitat Valenciana.

En un altre sentit, les operacions financeres baixen un 12,8 % degut, principalment, a la reducció del Capítol 9 (passius financers). Aquest descens és conseqüència de la decisió del Govern central d'ajudar les autonomies a fer front a la devolució del deute, mitjançant operacions de refinançament que han permés allargar el termini d'amortització del capital principal i disminuir la càrrega financera en els comptes autonòmics.   

Aquesta mesura també ajuda, en part, les autonomies a fer front a l'increment del Capítol 3 (despeses financeres), a causa de la pujada dels tipus d'interés. Aquest apartat és el que més augmenta en termes relatius en el pressupost de la Generalitat (+ 28,2 %).

Línies estratègiques

Les línies prioritàries dels Pressupostos de la Generalitat per a 2023 se centren principalment en la posada en marxa d'accions contra l'emergència climàtica, la lluita contra la inflació i protecció de l'ocupació, el reforç dels serveis públics i del dret a l'habitatge, i l'enfortiment de les institucions i la democràcia.

Els comptes per a 2023 se centren en quatre línies prioritàries: el reforç dels serveis públics i el dret de tots a l'habitatge, la lluita contra la inflació i la protecció de l'ocupació, l'acció contra l'emergència climàtica i energètica, i l'enfortiment de les institucions i la democràcia.

Entre les accions contra l'emergència climàtica, els comptes públics de la Generalitat per a 2023 preveuen un total de 165 milions d'euros per a la millora de l'eficiència energètica d'infraestructures i d'edificis públics de la Generalitat.

També es destinaran 150 milions d'euros per a posar en marxa 16 plans nous de sostenibilitat turística i s'assignaran 204 milions per a reforçar els recursos per a l'extinció, prevenció d'incendis i per a la reforestació. Així mateix, es destinaran 28 milions d'euros per a la modernització de sistemes de regadiu.

De la mateixa manera, aquests comptes revelen el suport al sector agrícola i ramader  amb 71 milions d'euros orientats a la sanitat vegetal i animal, i a la promoció i millora de la competitivitat de les indústries agroalimentàries.

A més, la lluita contra el despoblament compta amb 4,5 milions d'euros per al Fons de Cooperació Municipal i 1,9 milions per a la instal·lació de 135 caixers per a lluitar contra l'exclusió financera, mentre que es fomenta l'ús del transport públic amb una dotació de 270 milions amb la millora del servei d'FGV i ATMV.

Lluita contra la inflació 

Pel que respecta a la lluita contra la inflació i la protecció de l'ocupació, els pressupostos de la Generalitat per a 2023 recullen, entre altres mesures, l'ampliació del 30 % del descompte en el transport públic.

De la mateixa manera, es destinen 124 milions per a pal·liar la pobresa energètica per mitjà de la rehabilitació integral de barris i edificis amb l'objectiu de millorar l'eficiència energètica.

Igualment, aquests comptes públics compten amb 5 milions per al programa IMSERSO 2023, el qual permetrà a 150.000 persones majors gaudir de l'oferta turística de la Comunitat Valenciana.

A més, el pressupost comptarà amb una dotació de més de 120 milions d'euros destinats a ajudes, incentius i crèdits a les indústries valencianes intensives en consum energètic, i 12,6 milions per a la implantació d'instal·lacions d'energies renovables tèrmiques en diversos sectors econòmics valencians.

Altres accions que tenen l'objectiu de lluitar contra la inflació i la protecció de l'ocupació comprenen l'aportació de 60 milions per a la transformació del teixit productiu i la innovació de la mà dels instituts tecnològics; 46,5 milions al Pla estratègic de la indústria valenciana, per a millorar la competitivitat de les empreses; l'impuls dels plans d'ocupació jove, tallers d'ocupació i escoles taller amb 125 milions d'euros, així com ajudes per a la millora dels polígons industrials per un import de 40 milions d'euros.

També s'aposta per un augment de l'obra pública com a motor econòmic, amb una dotació de 300 milions d'euros per a projectes com el conveni del Parc Central, la redacció del tren Gandia-Dénia, l'estació Luceros-Adif o la ronda de Castelló de la Plana.

Reforç dels serveis públics

La consolidació dels serveis públics i el dret a l'habitatge és una altra de les línies estratègiques del Consell en els pressupostos per a 2023. De fet, es destinen més de 413 milions per a la millora i l'ampliació de les infraestructures sanitàries, 109 milions al Pla d'atenció primària i, per primera vegada, s'inclou en els comptes públics el Pla valencià de salut mental, dotat amb 40 milions.

Així mateix, aquests comptes preveuen 64,4 milions per a fomentar ajudes al lloguer, l'emancipació juvenil i a fer front a l'emergència residencial, així com 72,8 milions per a ampliar el parc públic d'habitatges amb noves promocions i adquisicions.

En l'àmbit educatiu, es destinen més de 300 milions per a millorar els centres educatius de primària i secundària mitjançant el Pla Edificant, 95,6 milions per al Pla de finançament de les universitats públiques, i 56 milions per a beques universitàries i FP, així com 82 milions dirigits al Bo infantil per a famílies amb xiquets i xiquetes de 0-3 anys.

Pel que respecta a les mesures dirigides a blindar l'escut social, el Consell aposta en els pressupostos de 2023 pel foment de l'autonomia personal i l'atenció a les persones en situació de dependència amb una dotació de 462 milions d'euros, 52 milions per a la construcció i millora de residències de persones majors, 40 milions per a la millora de les condicions laborals del personal de serveis socials, i s'incrementa el pressupost destinat a la Renda Valenciana d'Inclusió amb un total de 288 milions.

De la mateixa manera, respecte a l'execució del Pla d'infraestructures judicials, s'augmenta fins als 48 milions d'euros i es destinen 61,5 milions per a la justícia gratuïta i pròxima.

Enfortiment de les institucions

Un altre dels eixos estratègics del Consell per als pressupostos de 2023 se centra en l'enfortiment de les institucions i la democràcia. Per això, aquests comptes preveuen una dotació de 220 milions per a la digitalització de la Generalitat amb la finalitat de millorar els serveis públics de justícia, serveis socials, educació o sanitat.

També es destinen 72 milions per a accions de Cooperació al Desenvolupament, 71 milions per al Servei Públic de Radiotelevisió, 1,9 milions per a la implementació del nou programa Beques 700 per a facilitar l'accés a la funció pública, judicial i fiscal, així com 1,3 milions per a la posada en funcionament de l'Institut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, que tindrà la seu a Alacant.

Un sector públic centrat en la reactivació econòmica

Per la seua part, el pressupost del sector públic de la Generalitat Valenciana ascendeix en 2023 a 3.979 milions d'euros amb un creixement del 7 %, en línia amb el creixement pressupostari total i centrat especialment en la reactivació dels sectors econòmics valencians i en el desenvolupament dels serveis essencials a la ciutadania.

En concret, en aquest exercici les entitats que formen part del sector públic s'incrementen fins a les 61 en incorporar-se les institucions firals (IFA i Fira València), així com l'Agència Valenciana de la ITV i els Espais Econòmics Empresarials. S'inclou també el nou Institut Valencià de la Memòria Democràtica.

L'Instrument Financer FININVAL, dependent de l'IVF, amb un creixement del 130,35 %, amb el qual es donarà suport a les indústries intensives en el consum d'energia i al teixit emprenedor i startups, és l'entitat que més creix, mentre que de nou Labora i Ferrocarrils de la Generalitat, amb 552 i 320 milions d'euros són les entitats amb més pressupost en termes absoluts.

El Consell pretén reforçar de nou, per mitjà del Sector Públic Instrumental, la competitivitat empresarial i la generació d'ocupació i per això entitats com l'IVACE, el pressupost del qual aconsegueix la xifra rècord de 236 milions d'euros o l'Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària, amb 310,5 milions, se situen també entre les entitats amb més volum pressupostari, entre les quals també destaquen l'AVI amb 75,7 milions i, per la seua rellevància en la lluita contra les emergències i l'extinció d'incendis, l'AVSRE i la SGISE amb un total de 183 milions d'euros.

Reforma fiscal

Mitjançant els Pressupostos de 2023, la Generalitat ha dissenyat una nova reforma fiscal que augmenta l'esforç de les rendes més elevades amb una nova tarifa d'IRPF, de manera que s'estableixen tipus més elevats per a rendes a partir de 75.000 euros.

Així mateix, s'incrementa en 0,25 punts el tipus aplicable en l'Impost de Patrimoni per a les rendes de més d'1,3 milions i es crea un nou tipus de l'11 % en l'Impost de Transmissions Patrimonials per a tots els immobles rústics i urbans amb un valor superior al milió d'euros, que actualment tributen al tipus general del 10 %.