T'interessa

Noticias

Ves enrere La Comunitat Valenciana és una de les quatre autonomies que ha aconseguit finançament per a quatre plans complementaris d'investigació

La Comunitat Valenciana és una de les quatre autonomies que ha aconseguit finançament per a quatre plans complementaris d'investigació

  • La consellera d'Innovació subratlla la importància de "contribuir, des de la primera línia, a la reconstrucció econòmica d'Espanya, aportant el talent, la fortalesa dels grups investigadors valencians i les nostres capacitats per a assumir els reptes que representa l'economia del coneixement i les directrius que Europa proposa"
  • El director general de Ciència indica que en 2021 començarà a desenvolupar-se el primer projecte i que en 2022 es desenvoluparan els altres tres plans, un dels quals està liderat per la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana és una de les quatre autonomies que ha aconseguit finançament per a quatre de les huit convocatòries dels plans complementaris d'investigació del Ministeri de Ciència i Innovació. La consellera d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha destacat la importància que la Comunitat se situe, juntament amb Aragó, País Basc i Catalunya, en el selecte grup que desenvoluparà quatre plans complementaris dels huit disponibles: "Ens situa a l'avantguarda de l'R+D+I a Espanya".

La Generalitat Valenciana ha aconseguit finançament per a quatre plans complementaris d'R+D+I, impulsats pel Ministeri de Ciència i Innovació i amb finançament dels fons del Mecanisme de recuperació i resiliència (MRR), amb l'objectiu principal de fomentar la col·laboració en investigació entre les comunitats autònomes en línies d'investigació prioritàries per al país.

La consellera ha subratllat que, amb aquesta participació, la Comunitat Valenciana "contribueix, des de la primera línia, a la reconstrucció econòmica d'Espanya, aportant el talent, la fortalesa dels grups investigadors valencians i les nostres capacitats per a assumir els reptes que representa l'economia del coneixement i les directrius que Europa proposa".

"La ciència dona respostes i des de la Generalitat Valenciana donem respostes a la ciència", ha afegit.

A més, ha subratllat que "la participació del sistema investigador de la Comunitat Valenciana és encara major, ja que el CSIC destina prop de 13.000.000 d'euros a l'Institut Mixt de Tecnologia Química (UPV-CSIC), a la Comunitat Valenciana, mitjançant la seua Plataforma Tecnològica Interdisciplinària de Transició Energètica Sostenible (PTI+TransEner, www.pti-transener.csic.es). D'aquests fons, més de 5.000.000 d'euros provenen dels plans complementaris amb càrrec al pla de recuperació, transformació i resiliència relacionats amb l'àrea d'energia i hidrogen verd.

D'aquesta manera, Pascual ha indicat que "el personal investigador de la Comunitat Valenciana està present en cinc dels huit plans complementaris, la qual cosa demostra la fortalesa i capacitat del sistema científic valencià".

Plans complementaris

El Ministeri de Ciència i Innovació (MCIN) va llançar, el febrer de 2021, els denominats plans complementaris d'R+D+I amb l'objectiu principal de fomentar la col·laboració en investigació entre les comunitats autònomes en línies d'investigació prioritàries per al país. En aquest context, es van prioritzar, en el marc de l'EECTI 2021-2027, huit àrees cientificotècniques d'actuació i col·laboració: comunicació quàntica, energia i hidrogen verd, agroalimentació, biodiversitat, astrofísica i física d'altes energies, ciències marines, materials avançats i biotecnologia aplicada a la salut.

Durant el primer trimestre de 2021, la Comunitat Valenciana, en col·laboració amb altres comunitats autònomes, va presentar, a totes i cada una d'aquestes huit àrees estratègiques, una proposta de programa de capacitats d'R+D+I en l'àmbit cientificotècnic i d'innovació.

Un panell d'experts proposats pel Ministeri i vinculats a l'Agència Estatal d'Investigació (AEI), el MCIN, l'Institut de Salut Carles III (ISCIII) i el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) van avaluar les propostes i van prioritzar les diferents comunitats.

El director general de Ciència i Investigació, Ángel Carbonell, ha subratllat que la Comunitat Valenciana "ha aconseguit captar fons d'investigació en quatre d'aquestes àrees, la qual cosa és un èxit evident i demostra la fortalesa i capacitat investigadora de la Comunitat Valenciana".

A més, ha assenyalat que, de totes les àrees prioritzades, "la Comunitat Valenciana coordinarà el programa de materials avançats, en el qual participen també Aragó, Castella i Lleó, Catalunya, Madrid i País Basc, la qual cosa significa que liderarà la investigació i la innovació en una àrea clau per al desenvolupament empresarial de la Comunitat Valenciana".

Ciències marines

Carbonell ha explicat que el programa global de ciències marines es va incloure en la primera de les convocatòries i ha sigut finançat amb un total de 50 milions d'euros, que, en el cas de la Comunitat Valenciana, ascendeix a 10 milions, sis dels quals són finançats pel Ministeri (fons MRR) i quatre estan cofinançats per la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.

En aquest programa participen cinc comunitats autònomes (Andalusia, Cantàbria, Comunitat Valenciana, Galícia i Regió de Múrcia), ha precisat, "amb el compromís d'integrar i potenciar tota la investigació marina d'aquestes regions i amb l'objectiu general d'abordar, de manera cooperativa, reptes en la investigació marina, l'aqüicultura, les noves tecnologies, els impactes sobre el medi marí i l'economia blava".

La principal línia de treball dels investigadors de la Comunitat Valenciana serà "aconseguir una aqüicultura sostenible, intel·ligent i de precisió, crear noves oportunitats i, així, tindre un gran impacte en el teixit productiu i en l'economia de les comunitats costaneres; un impacte que ha de sustentar-se en una investigació multidisciplinària i d'excel·lència", segons Carbonell.

En el programa, coordinat per Jaume Pérez Sánchez, professor d'Investigació de l'Institut d'Aqüicultura Torre de la Sal (IATS-CSIC), i per Carlos Valle Pérez, professor de Ciències del Mar de la Universitat d'Alacant, col·laboraran els principals actors de la investigació i la innovació ubicats en aquestes regions, que inclouen rellevants competències multidisciplinàries relacionades amb les ciències marines, amb el desenvolupament de tecnologies marines i la digitalització, i amb l'educació ambiental.

En concret, a la Comunitat Valenciana s'han identificat i avaluat 44 expressions d'interés preparades per grups d'investigació de les cinc universitats públiques valencianes, de la Universitat Catòlica de València, de la Universitat Cardenal Herrera-CEU i dels centres del CSIC en el nostre territori. De totes les propostes presentades, 38 seran finançades.

Els resultats d'aquest procés de concurrència competitiva han sigut publicats ja, el 14 de desembre, i es començarà a implementar el programa immediatament, sota la coordinació de l'Institut d'Aqüicultura Torre de la Sal, IATS (CSIC) i la Universitat d'Alacant.

La resta de plans complementaris, el pressupost dels quals està sent ara debatut i acordat amb el Ministeri de Ciència i Innovació i la resta de comunitats participants, se centra en les àrees d'agroalimentació, astrofísica i física d'altes energies i materials avançats.

En agroalimentació, coordinat per Raúl Moral Herrero, catedràtic d'universitat d'Edafologia i Química Agrícola, i Francisco José Barba Orellana, professor titular d'universitat en el Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Ciències de l'Alimentació, Toxicologia i Medicina Legal de la Universitat de València (UV), es presenta una línia de treball titulada 'Augment de l'eficiència tècnica, econòmica i mediambiental del sector agroalimentari cap a aliments funcionals 5S (saludables, segurs, satisfactoris, sostenibles i socials)'.

En astrofísica i física d'altes energies es treballarà en 'Instrumentació avançada per a instal·lacions d'avantguarda en astrofísica i física d'altes energies'. La coordinació d'aquest pla recaurà en Carlos Lacasta, investigador en l'Institut de Física Corpuscular (IFIC) de la Universitat de València/CSIC.

Finalment, el pla de materials avançats se centrarà en 'Materials amb funcionalitats avançades per a la nova transformació tecnològica', sota la coordinació d'Eugenio Coronado Miralles, catedràtic de Química Inorgànica de la Universitat de València i director de l'Institut de Ciència Molecular (ICMoL)-CSIC/UV.