El Consell ha incrementat en 6.000 milions les polítiques socials, l'enfortiment dels serveis bàsics i el suport al teixit econòmic des de 2016 - GVANEXT
Ves enrere El Consell ha incrementat en 6.000 milions les polítiques socials, l'enfortiment dels serveis bàsics i el suport al teixit econòmic des de 2016
El Consell ha incrementat en 6.000 milions les polítiques socials, l'enfortiment dels serveis bàsics i el suport al teixit econòmic des de 2016
- El Consell eleva, al tancament de l'exercici, la despesa real fins a la xifra rècord de 19.525,40 milions d'euros, un 9,5 % més que en 2020
- Els ingressos que ha rebut el Consell a través del Govern, els fons europeus FEDER i FSE, i el Next Generation eleven les transferències de capital (capítol 7) un 375,76 % en 2021
- El segon any de pandèmia destaca per l'augment d'un 47 % de les inversions directes i indirectes i per l'increment de quasi 1.000 milions d'euros en ajudes i subvencions contra la COVID
- El resultat pressupostari ajustat millora un 30 % i arriba a 718,17 milions, i el romanent de tresoreria, un 36,80 % i un màxim de -1.607 milions
El Ple del Consell ha sigut informat aquest divendres de la liquidació del pressupost de la Generalitat de l'any 2021, elaborada per la Intervenció General, que reflecteix, al tancament pressupostari, la millora de la major part dels indicadors comptables i, especialment, l'increment continuat des de 2016 de la despesa real del Consell en polítiques socials, inversions i el suport a tota l'activitat productiva.
De fet, la liquidació ha reflectit que, en l'últim any, la despesa real del Consell en les polítiques que afecten directament la ciutadania (capítols 1 a 7) -l'aposta per les inversions, les ajudes econòmiques per a fer front a la crisi de la COVID-19, el reforç dels serveis fonamentals o l'impuls de polítiques de desenvolupament regional com l'ocupació, la lluita contra el despoblament, el turisme, etc.- s'ha elevat a la xifra rècord de 19.525,40 milions d'euros, un increment també rècord del 9,5 % respecte a 2020, quan es va situar en 17.831,5 milions d'euros.
En aquest context, en l'últim any, el Consell ha augmentat en 1.693,85 milions d'euros la seua despesa real o, cosa que és el mateix, els recursos destinats especialment a la reactivació de l'economia després de la crisi, a garantir la solvència i la liquiditat del teixit productiu i, sobretot, a reforçar els serveis fonamentals en les àrees de Sanitat, Educació i Serveis Socials, que han vist incrementat el seu personal, els recursos per a l'atenció més àgil i eficient de la ciutadania, així com les seues dotacions i infraestructures, perquè estiguen totalment al servei de les necessitats de les persones usuàries.
Un increment de despesa real que des de l'arribada del Consell del Botànic en 2016 s'ha incrementat en prop de 6.000 milions d'euros, ja que ha passat de 13.632 milions en 2016 a 19.525 milions en 2021. És a dir, un increment del 43,2 % més en els últims sis anys.
Aquest increment al llarg dels últims exercicis ha sigut més pronunciat en termes relatius en la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, amb un increment del 94,5 %, ja que s'ha passat de 946,49 milions en 2016 a 1.840,59 en 2021. Hi segueix, en termes percentuals d'increment, la Conselleria d'Educació (homologada amb Universitats), que ha passat dels 4.075,6 milions en 2016 a més de 5.501 milions en 2021 (+35 %) des de l'arribada del Consell. Finalment, se situa la Conselleria de Sanitat i Salut Pública, amb una execució en 2021 de 8.467,37 milions i un increment acumulat des de 2016 de 1.828,8 milions d'euros, un 27,5 %.
A més, cal destacar igualment el creixement d'altres programes clau en el desenvolupament de la política social del Consell, com la política d'habitatge, que des de 2016 s'ha incrementat un 207,9 %, perquè ha passat dels 62,36 milions d'euros als prop de 192 milions; així com el foment de les polítiques actives d'ocupació a través de Labora, el creixement de les quals s'ha situat en el 264,3 %, i va assolir en 2021 la xifra rècord de 428,1 milions d'euros.
Resultat pressupostari
A conseqüència d'aquest increment de la despesa per a consolidar un estat del benestar reforçat a la Comunitat Valenciana i afrontar la recuperació econòmica postpandèmia en les millors condicions, el resultat pressupostari no financer (capítols 1 a 7) s'ha situat en 2021 en -2.042,52 milions d'euros.
El resultat és fruit del creixement dels ingressos en un percentatge inferior al de les despeses, ja que han crescut en l'últim exercici en 1.457,49 milions d'euros (9,09 %) enfront dels 1.693,85 milions d'euros d'increment de la despesa per a fer front al segon any de pandèmia, amb la qual cosa es reflecteix una vegada més l'infrafinançament valencià per a fer front a uns serveis públics fonamentals de qualitat i que s'aproximen als de la mitjana espanyola.
Per la seua banda, el resultat pressupostari ajustat, que reflecteix la diferència entre el total dels drets reconeguts nets en l'exercici i les obligacions reconegudes netes en el mateix període, s'ha situat en 2021 en 718,17 milions (un 30,08 % més que en 2020), ja que s'imputa un increment dels passius financers derivats d'operacions d'endeutament pel FLA, així com altres operacions de finançament.
Cal destacar que el resultat pressupostari ajustat experimenta una tendència de millora continuada en els últims tres anys. Així, si 2019 assolia els -842,4 milions, en 2020 es van deixar arrere les xifres negatives i era ja de 552,1 milions, i en 2021, de 718,2 milions.
Prop de 1.000 milions més en ajudes i subvencions
Pel que fa a les obligacions reconegudes netes (o pressupost de despeses), la Generalitat ha tancat l'exercici amb una execució total de despesa financera i no financera (capítols 1 al 9) de 27.773,55 milions d'euros, un 6,66 % més que en 2020, i és especialment destacable el segon any de pandèmia, en el qual s'ha iniciat la recuperació econòmica i l'augment d'un 46,88 % de les inversions directes i indirectes, fins a assolir els 1.503,56 milions d'euros, 480 milions més que en 2020.
Aquest increment, que ha elevat l'execució dels capítols 6 i 7 al 66,69 %, ha estat motivat especialment per l'augment significatiu de les transferències de capital (capítol 7) a ens, empreses i altres administracions per al desenvolupament de noves inversions i infraestructures, millores en equipaments o adquisició de nous actius que contribuïsquen a la reactivació econòmica i a la transformació del model econòmic. En concret, el capítol 7 s'ha incrementat un 79,05 % i ha passat dels 535,9 milions de 2020 als 959,7 de 2021.
En termes absoluts, no obstant això, destaca el volum més gran concedit d'ajudes i subvencions a persones, entitats i empreses per a fer front als efectes econòmics i socials de la pandèmia, però també per a la millora de l'ocupació o la gestió de les polítiques socials, ja que el capítol 4 de transferències corrents ha experimentat un creixement de 895 milions d'euros respecte a 2020, la qual cosa reflecteix que en el segon any de pandèmia les ajudes, entre les quals es troben els plans Resistir i Resistir Plus, s'han incrementat en quasi 1.000 milions d'euros (15,88 %) i arriben als 6.529,13 milions d'euros, amb un grau d'execució del 92,24 %.
De fet, millora l'execució pressupostària de pràcticament tots els capítols, a excepció del capítol 3, despeses financeres, que continua amb la seua tendència descendent i en l'últim exercici ha disminuït en 81 milions més (-17,07 %). Així, també és significatiu l'augment de les despeses de personal (capítol 1), que durant el segon any de la pandèmia s'ha incrementat en 360 milions, un 5,45 % més que en 2020, principalment Sanitat, Educació i Serveis Socials, que han motivat que la despesa en personal estiga prop, per primera vegada, dels 7.000 milions (6.962,27 milions).
Creixement d'un 375,76 % de les transferències rebudes per a la reactivació econòmica
Quant als drets reconeguts nets (o pressupost d'ingressos), s'aprecia un increment en 2021 respecte a l'exercici 2020 de 1.457,49 milions, un 9,09 % més. Aquest increment és especialment significatiu en les transferències corrents (aportacions directes) i les transferències de capital per al desenvolupament i la posada en marxa d'inversions i de béns equip, que en el seu conjunt s'han incrementat en 1.221,11 milions.
En concret, i amb l'objectiu d'impulsar la reactivació econòmica post COVID-19, garantir la solvència empresarial i fomentar la transformació del model econòmic, però també per a assegurar el desenvolupament de les polítiques socials fonamentals com les de Sanitat, Educació i Serveis Socials, la Generalitat ha rebut un total de 3.494,6 milions d'euros de transferències corrents (capítol 4), un 25,52 % més que en 2020, i 646,50 milions per al desenvolupament d'inversions (capítol 7), enfront dels 135,88 milions de 2020, és a dir, un 375,76 % més de recursos en només un any.
Aquests recursos procedeixen tant de l'increment dels recursos del sistema de finançament, com de l'augment de les transferències ordinàries del Govern, però especialment dels recursos transferits dels fons europeus ordinaris (FEDER i FSE), les primeres transferències del Mecanisme de recuperació i resiliència del Next Generation (MRR), així com per al fons de solvència empresarial, el conegut com a Resistir Plus.
No obstant això, sí que s'ha registrat un descens per tercer any consecutiu del capítol 3, el relatiu a taxes, preus públics i altres ingressos. En concret, en l'últim exercici ha reduït el volum en 47 milions d'euros.
En relació als passius financers, l'increment de l'endeutament de la Generalitat en l'exercici 2021 s'ha xifrat en 3.166 milions, la major part procedents del FLA, però també dels recursos avançats pel Govern amb el FLA-React perquè les CCAA puguen dur a terme les actuacions finançades per la UE fins que posteriorment se certifiquen i es paguen.
Romanents de Tresoreria
El romanent de Tresoreria, per la seua banda, experimenta una millora de 935,7 milions (36,8 %) en 2021, ja que passa de -2.542,9 milions en 2020 a -1.607,1 milions aquest exercici, motivada especialment per l'increment dels fons líquids.
En concret, s'han vist incrementats en 1.712 milions en 2021 (un 320,4 %), pel fet que en aquest apartat es comptabilitzen els fons que ha transferit l'Estat a la Comunitat Valenciana a través de l'MRR, el REACT i el Pla Resistir Plus.
L'import afectat del romanent de Tresoreria ascendeix a 620,5 milions d'euros, que es corresponen amb les desviacions de finançament positives acumulades, que podrien servir, en el seu cas, per a finançar la incorporació de romanents en l'exercici 2022, com ara les corresponents al pla PIP (67,8 milions), la sentència de 'las torres gemelas' de Benidorm (70,8 milions), les ajudes d'habitatge (85,2 milions) o altres despeses amb finançament afectat, com ara la iniciativa Jessica (2,5 milions) o inversions per adquisicions d'habitatge (0,12 milions).
El saldo de cobrament dubtós, per la seua banda, s'ha reduït un exercici més i ja se situa en 210,9 milions d'euros, un 10,32 % menys que en l'últim exercici.