Marcs Temporals de Crisis - Fondos Europeos
Marcs Temporals de Crisis
La Comissió, amb caràcter excepcional, aprova normativa específica en situacions de crisis greus que permet relaxar l'aplicació de la normativa d'ajudes durant un període concret en determinats àmbits (ex.: Marc Temporal COVID-19 o l'actual Marc Temporal de Crisi i Transició).
Les mesures que es pretenguen atorgar amb base en estos Marcs Temporals han de ser notificades a la Comissió, encara que els terminis per a obtindre el vistiplau de la Comissió serien més curts que els ordinaris.
En el cas d'Espanya, es van aprovar Marcos Paraguas que facilitaven l'atorgament d'ajuda en els casos en els quals la seua aplicació era més senzilla (ex.: quantitats limitades o avals), substituint la notificació de cada projecte concret d'ajuda per la notificació del Marc Paraigua. És a dir, les ajudes que usaven de base jurídica els Marcs Paraigües no requerien de notificació. Estos Marcs Paraigües ja no estan vigents.
En l'actualitat les possibilitats en vigor són les contingudes en el Marc Temporal de Crisi i Transició.
Inicialment dirigit a fer front a l'impacte econòmic de la crisi d'Ucraïna, este Marc Temporal patix modificacions profundes al llarg de 2022 i 2023 i canvia fins i tot la seua denominació per a incentivar el suport a sectors clau per a la transició a una economia de zero emissions netes.
El Marc actualment vigent conté seccions molt rellevants per a accelerar la transició verda que són aplicables fins a finals de 2025, permetent un suport molt intens. En particular conté:
- Ajudes per a accelerar la introducció generalitzada d'energies renovables i emmagatzematge d'energia (secció 2.5);
- Ajudes per a la descarbonització de processos de producció industrial mitjançant electrificació o hidrogen renovable (secció 2.6);
- Ajudes per a l'acceleració d'inversions en sectors estratègics per a la transició cap a una economia de zero emissions netes (secció 2.8).
Dins d'esta última categoria resulta rellevant la inclusió d'una “matching clause” que permet als Estats membres igualar el suport que una empresa poguera obtindre en un país fora de l'Espai Econòmic Europeu amb la finalitat d'atraure una inversió concreta.
Les modalitats d'ajuda que pretenguen atorgar-se amb base en les categories del Marc Temporal de Crisi i Transició en vigor han de ser notificades a la Comissió.
El Marc Temporal de Crisi i Transició facilita en les seues seccions 2.5, 2.6 i 2.8 atorgar ajudes molt rellevants per a la transició verda fins al 31 de desembre de 2025. Estes mesures han de notificar-se a la Comissió abans de la seua posada en marxa.
