Definició i criteris acumulatius - Fondos Europeos

Una transferència financera de recursos públics que beneficia a un grup selectiu d'empreses i que pot distorsionar la competència i el comerç.

El Tractat de Funcionament de la Unió Europea (d'ara en avant, TFUE) establix una prohibició general d'ajudes d'Estat. Perquè existisca ajuda d'Estat han de donar-se 5 criteris acumulatius:

• Ajuda atorgada a una empresa que exercix activitat econòmica: el concepte d'empresa és considerat en un sentit molt ampli. Es referix a qualsevol operador que exercisca una activitat econòmica, amb independència de la seua forma jurídica i de la forma en què es finança (ex.: una fundació pública sense ànim de lucre pot ser considerada com a empresa a este efecte). Si les mesures es donen a famílies o a consumidors, en general, no es considerarien ajudes, encara que caldria analitzar el possible avantatge indirecte. És activitat econòmica qualsevol que consistisca a oferir béns o servicis en un determinat mercat. Així, per exemple, no queden al marge les entitats sense ànim de lucre (pel mer fet de no tindre'l).

• Ajudes atorgades per l'Estat o mitjançant fons estatals: bé siga directament o indirectament, i sota qualsevol forma. En este sentit, pot tractar-se d'una transferència de fons (pagaments directes, préstecs, participació en capital…), però també ingressos no percebuts (exempcions i desgravacions fiscals, venda d'actius en condicions avantatjoses, condonació de deute…), o exposició de fons públics (garanties). En el cas de fons europeus, si existix qualsevol mínima discrecionalitat per part de l'Estat membre sobre el destí dels fons (com és el cas dels fons estructurals o dels fons Next Generation EU), també es consideraria que es tracta de fons estatals. El concepte d'Estat també es considera en un sentit molt ampli (actuacions de qualsevol Administració pública, entitats públiques empresarials, organismes autònoms, empreses públiques…).

• L'ajuda genera un avantatge econòmic: qualsevol actuació pública que reduïsca les càrregues a les quals l'operador faria front en l'exercici normal de la seua activitat en cas que l'Estat no haguera actuat. En cas que la mesura es concedisca segons les condicions de mercat (segons el que es denomina el principi de l'operador privat en una economia de mercat) no hi hauria avantatge i no es consideraria ajuda. Eixe és el cas d'alguns dels Fons de Capital de risc d'ICO o de Cofides, o el cas d'alguns programes ordinaris de garanties de l'ICO.

• S'ha de tractar d'una ajuda selectiva: ha de tractar-se de mesures que repercutixen de manera discriminatòria en un sector, empresa o territori dins d'un Estat. Es contraposa a mesures generals (ex. mesures fiscals que repercutixen de manera uniforme en tots els sectors i en totes les empreses). No obstant això, fins i tot en el cas de mesures generals caldria analitzar si es produïxen efectes indirectes que afavorisquen a determinats operadors econòmics.

• L'ajuda ha de falsejar o amenaçar amb falsejar la competència i afectar els intercanvis comercials en el mercat interior: criteris quasi automàtics que s'exceptuen quan les ajudes són molt xicotetes (ajudes de minimis). També existixen excepcions en mesures amb un impacte autènticament local o si ens trobem davant monopolis naturals o legals.

En cas que es complisquen acumulativament estos requisits, ens trobaríem davant una ajuda d'Estat, i l'Estat membre no podrà posar-la en marxa fins que es garantisca la seua compatibilitat amb el mercat interior. En este sentit, l'Estat membre haurà d'analitzar si el règim d'ajudes pot acollir-se al règim de minimis o a un Reglament d'Exempció per Categories de manera que no siga necessari notificar a la Comissió Europea (d'ara en avant, Comissió) o si per contra l'ajuda queda fora d'estos àmbits i, per tant, ha de notificar l'ajuda a la Comissió i esperar que esta done la seua conformitat a esta. Mentres la Comissió decidix, l'Estat haurà d'esperar a concedir l'ajuda, encara que podrà anar realitzant els tràmits jurídics necessaris previs. L'ajuda es considera concedida en el moment en el qual es conferisca a l'empresa el dret legal a rebre l'ajuda independentment de quan es produïsca el pagament.

En cas que l'Estat membre decidira concedir-la sense justificar la seua adequació a la normativa d'ajudes estaríem davant una ajuda il·legal, i la Comissió pot iniciar un procediment per a avaluar la compatibilitat de l'ajuda i després un procediment de recuperació d'ajudes, en el qual s'exigix que l'ajuda incompatible siga retornada per l'empresa beneficiària, més els interessos de demora generats (tipus compost) a l'Administració concedent. Este procediment pot iniciar-se arran d'una denúncia presentada per una empresa competidora o d'ofici per la Comissió a través de l'examen de butlletins oficials, notícies de premsa o informació que li remeta qualsevol empresa o particular.