Habitatge exposa les ajudes a la rehabilitació en l'associació Tyrius d'Alginet - GVANEXT

El director general de Qualitat, Rehabilitació i Eficiència Energètica, Alberto Rubio, ha explicat a l'Associació d'Ames de Casa i Consumidors Tyrius d'Alginet el programa d'ajudes a les actuacions de rehabilitació i millora de l'eficiència energètica en habitatges de la Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica.

Es tracta de subvencions per a l'exercici 2022 i s'emmarquen en el context del Pla de recuperació, transformació i resiliència finançat a través dels fons europeus Next Generation.

Alberto Rubio ha destacat el protagonisme de les dones en qüestions relatives a l'habitatge. Ha assenyalat que "no és només una qüestió social, ja que són més de la meitat de la població, sinó que, a més, és una qüestió d'interés general".

Rubio hi ha afegit que "les dones són precisament les que al llarg de la història han conegut més, i amb més profunditat, les qüestions relacionades amb l'habitatge, per la qual cosa comptar amb la col·laboració i l'interés de l'associació Tyrius és molt valuosa, en la mesura que són elles les expertes".

Ajudes a la rehabilitació i la millora de l'eficiència energètica

Es tracta d'ajudes que compten amb una aportació que enguany disposa d'un pressupost de 20 milions d'euros, però que pot assolir els 200 milions entre 2022 i 2023, la finalitat dels quals és finançar obres de rehabilitació als edificis d'ús principalment residencial, tant en l'àmbit urbà com el rural. Inclouen l'exigència d'una millora acreditada de l'eficiència energètica que afecta els edificis tipus residencial col·lectiu i els habitatges unifamiliars o pertanyents a edificis plurifamiliars.

Aquestes subvencions, que van destinades a la comunitat de propietaris, es modularan en funció de la millora de l'eficiència energètica, segons el percentatge adquirit en aquesta millora. En aquest àmbit, es pot arribar a assolir una ajuda per habitatge de 18.800 euros.

Quan hi haja casos concrets de vulnerabilitat socioeconòmica, segons regula la convocatòria, es pot incrementar aquesta quantitat amb una contribució específica per a aquesta unitat de convivència o persona. Aquesta aportació pot ascendir a 26.750 euros per habitatge.

Amb aquestes ajudes, es pot assolir un màxim del 80 % de subvenció en aquesta convocatòria. No obstant això, quan es produïsca algun cas de vulnerabilitat econòmica, es pot arribar a cobrir un 100 % de la subvenció, independentment del percentatge assolit en la millora energètica.

Alberto Rubio ha indicat la importància que suposen aquestes subvencions, ja que la majoria de les llars necessiten una renovació i una millora en l'eficiència energètica davant de la situació immediata d'un canvi climàtic.

Concretament, el 84,5 % dels edificis existents se situen en els valors més baixos de la certificació energètica en termes de consum. Aquesta situació provoca que les persones que habiten en aquestes cases es troben extremadament vulnerables, tant a les altes com a les baixes temperatures que es produeixen en el clima actual.

Al mateix temps, aquestes ajudes serveixen per a pal·liar els costos elevats que ocasionen les obres per a algunes famílies a l'hora d'afrontar una reforma, davant de la situació de crisi econòmica existent.

D'altra banda, el director general de Qualitat, Rehabilitació i Eficiència Energètica ha comentat la novetat que hi ha en aquesta convocatòria d'ajudes, que és la presència de dues figures fonamentals: "el gestor de la rehabilitació i l'agent de la rehabilitació, que actuen d'enllaços entre la demanda de les persones i l'Administració autonòmica".

Segons Alberto Rubio, el gestor de la rehabilitació és pròpiament "un intermediari, que pot ser tècnic o no, i està donat d'alta en un registre autonòmic". A més, ha de tindre "la suficient capacitat per a orientar i, en nom de la comunitat de propietaris, sol·licitar l'ajuda garantint que la documentació presentada compleix amb els requisits de la resolució de l'ajuda".

L'agent de la rehabilitació "té capacitat promotora, és a dir, sobretot seran constructores o promotores que posen en pràctica 'la clau en el pany', portar l'obra nova a la rehabilitació", ha explicat Rubio.

Quan una comunitat de persones propietàries decideix començar l'obra, nomena un agent de la rehabilitació que s'ocuparà de tot el procés, des de l'inici. Entre les tasques que ha de fer destaquen les de sol·licitar l'ajuda, percebre els diners, buscar el finançament necessari i, fins i tot, el lliurament de les claus d'aquesta obra acabada.

El registre autonòmic és de caràcter públic i s'hi poden donar d'alta persones o entitats interessades. A més, conté un buscador territorialitzat que afavoreix la localització més pròxima (busca per municipis) dels gestors o els agents de la rehabilitació per als interessats a contractar els seus serveis.

Així mateix, el director general ha recordat que hi ha una sèrie d'eines per a ajudar la població a simplificar i homogeneïtzar al màxim els criteris tècnics exigits en el programa de les ajudes desenvolupades amb l'Institut Valencià de l'Edificació (IVE).

Una d'aquestes eines és la RenovEU, que realitza el càlcul de memòries valorades, permet introduir una direcció i, així, calcular no només l'estat energètic de l'edifici en qüestió, sinó també discernir quina intervenció seria la més adequada per a assolir els objectius de millora de l'eficiència energètica.

L'eina RenovEU, junt amb altres, està disponible en el web de la Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica (consulteu ací).

El termini de presentació telemàtica de sol·licituds roman vigent fins a l'1 de desembre de 2022. Per la seua banda, el termini que afecta el gestor o l'agent de la propietat per a sol·licitar la inscripció en els registres habilitats conclou el 24 de novembre d'enguany.