T'interessa

Novetats i notícies

Ves enrere El Consell acorda la tramitació de l’avantprojecte de la Llei de barris de la Comunitat Valenciana

El Consell acorda la tramitació de l’avantprojecte de la Llei de barris de la Comunitat Valenciana

  • La norma contribuirà a la rehabilitació, la regeneració i la revitalització dels entorns urbans més degradats
  • Recull la intervenció en edificis per baixa qualitat constructiva a partir de 1950 o la desaparició de la segregació residencial

El Consell ha acordat tramitar l’avantprojecte de la Llei de barris de la Comunitat Valenciana.

La norma es contextualitza en el marc Fons de Recuperació Next Generation aprovat el passat 21 de juliol pel Consell Europeu, que mobilitzarà 750.000 milions d’euros, que seran destinats a mitigar l’impacte socioeconòmic causat per la pandèmia.

Actualment, la Comunitat Valenciana manca d’un règim jurídic adequat per a gestionar processos de rehabilitació, regeneració i revitalització urbana que vagen més enllà dels aspectes merament urbanístics i reculla una visió integral de tots els àmbits de la vida.

Per això, aquest avantprojecte de la Llei de barris servirà per a establir un marc regulador comú que garantisca el dret de totes les persones a gaudir d’un entorn segur, sostenible, inclusiu i accessible universalment, que afavorisca el progrés personal, la cohesió social i de gènere, i la identitat cultural.

Objectius

Concretament, la normativa valenciana recull tres objectius principals. El primer dels quals és emprendre actuacions d’atenció i millora de les condicions de vida de la població que resideix als barris, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables com ara llars monoparentals, persones majors, joves desocupats, població migrant, etc.

Un altre dels propòsits és fer front als dèficits en matèria urbanística, en la prestació dels serveis, la qualitat de l’habitatge i la manca d’equipaments, que afecten amb més intensitat alguns barris de les ciutats, amb els consegüents efectes sobre les dinàmiques de segregació residencial i desigualtat social.

La tercera de les metes és enfortir la vida associativa i les iniciatives cíviques als barris, amb la finalitat d’apoderar la població i fomentar la seua implicació en els projectes de millora de les dotacions i de les condicions de vida de la ciutadania.

Rehabilitació, regeneració i revitalització urbanes

El Consell, conscient del fenomen de la privació urbana, i ja que aquesta és una qüestió compartida amb el conjunt de polítiques públiques, considera que la rehabilitació, la regeneració i la revitalització urbanes han de ser objectius prioritaris de l’estratègia urbana per als municipis valencians en el segle XXI.

En concret, es dona especial atenció en els casos en què concorren processos d’abandó, obsolescència o degradació del patrimoni edificat i del teixit urbà, o amb amplis sectors de la població en risc d’exclusió per raó de desocupació, insuficiència d’ingressos, gènere, etnicitat, edat, discapacitat o altres factors de vulnerabilitat social.

Cal recordar que a la Comunitat Valenciana hi ha zones suburbanes que viuen profundes contradiccions socials a causa del model dominant de desenvolupament urbà i d’una inadequada planificació en els seus assentaments. Per això, pateixen les conseqüències de la sobreocupació, els símptomes de la desagregació, la marginació i les disfuncions del desenvolupament.

En el mateix sentit, la crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha posat en evidència la ineficàcia de les ciutats per a fer front als problemes que hi ha en l’actualitat.

Així mateix, una altra característica que es dona a la Comunitat Valenciana és la formació d’una complexa xarxa de ciutats mitjanes, organitzades al voltant de centres històrics valuosos, depositaris de la identitat col·lectiva. A partir de 1950 es van construir als seus voltants unes perifèries residencials, denses i de baixa qualitat constructiva.

Després d’una època de promoció directa de grans conjunts d’habitatge públic va arribar l’auge de l’habitatge amb protecció oficial i dels projectes d’urbanització de l’Estat.

Tot això va conviure amb l’aparició de barriades perifèriques a partir de parcel·lacions, sovint autoconstruïdes pels seus habitants, zones que des de 1979 han rebut una singular atenció i que, en general, han sigut profundament renovades.

Per això, la intervenció pública no es pot limitar a la mera actuació rehabilitadora o urbanitzadora i es necessita una actuació de manera global, a través de la integració de les estratègies socials, econòmiques i mediambientals i la implementació d’una autèntica governança en favor de la població resident.