La Generalitat triplica la inversió en innovació i desenvolupament en destinar 1.100 milions a l'Estratègia d'especialització intel·ligent fins a 2024 - GVANEXT

La Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital ha actualitzat l'Estratègia d'especialització intel·ligent S3, per a transformar la Comunitat Valenciana en un referent en innovació i avançar cap a un territori més intel·ligent, sostenible i inclusiu.

La previsió és destinar més de 1.100 milions en el desenvolupament d'aquesta estratègia durant el primer període, des de 2021 fins a 2024, per a la qual cosa s'implicarien la majoria de conselleries de manera transversal i amb accions enfocades cap a la modernització dels sectors productius, el progrés econòmic i social, la implantació d'empreses tecnològiques i la transformació del model econòmic amb la finalitat de fer-lo més resilient.

El nou pla segueix l'empremta de l'Estratègia RIS3, que en el període de 2014 a 2020 va mobilitzar més de 530 milions d'euros de fons públics en més de 420 programes d'ajudes i subvencions a la innovació a la Comunitat Valenciana, orientats a identificar i impulsar els avantatges competitius en matèria d'innovació, la qual cosa ha portat a posicionar aquest territori com a la regió europea que més ha crescut en els indicadors d'innovació en els últims anys. En aquesta nova etapa, i sobre la base de la previsió dels quatre primers anys, la inversió pública es triplicaria en el període 2021-2027.

El Comité de Direcció S3 de la Comunitat Valenciana, presidit per Salvador Navarro, ha validat la nova estratègia d'especialització intel·ligent, S3, com a pas previ perquè l'aprove el Ministeri i, posteriorment, la Comissió Europea, fruit de l'intens treball coordinat des de la Generalitat Valenciana amb les aportacions, el coneixement i la participació de tot l'ecosistema innovador valencià, tant públic com privat.

En aquest sentit, la consellera d'Innovació, Carolina Pascual, ha volgut agrair la implicació de la quàdruple hèlice de la innovació: el sector empresarial representat per la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana; el sector del coneixement, amb la Xarxa d'Universitats Valencianes per al Foment de l'R+D+I (RUVID) i la Xarxa d'Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana (REDIT) al capdavant; la societat civil, representada pels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, i els companys de la Generalitat. "Entre tots i totes ho hem fet possible", ha recalcat Pascual.

Carolina Pascual ha insistit en "la importància de continuar orientant els nostres esforços cap a aquells àmbits en els quals tenim més avantatge competitiu actual, així com aquells en què tenim un desenvolupament potencial de futur i que representen l'oportunitat per a posicionar el nostre territori com un referent en innovació".

En el mateix sentit s'ha manifestat Salvador Navarro, president de la CEV i del Comité de Direcció S3, que ha valorat els bons resultats i el prestigi de l'Estratègia d'especialització i ha fet una crida a millorar-los en el període 2021-2027. "Hem de condensar tot l'esforç públic dels fons europeus d'innovació fins a 2027 en aquells àmbits o entorns amb més potencial de desenvolupament en el territori, per l'existència de coneixement i especialització tecnològica i per l'existència i la potencialitat d'un teixit empresarial consolidat i capaç de diversificar-se", ha afirmat.

Per la seua banda, la directora general d'Innovació, Sonia Tirado, ha destacat la importància de la col·laboració de tot el sistema valencià d'innovació en el desenvolupament de l'Estratègia S3, "que ha demostrat que la inversió pública i privada en innovació i l'aposta per la innovació col·laborativa, orientada per la identificació dels punts forts en els quals podem tindre més potencial i avantatge competitiu com a regió, dona fruits".

En aquest sentit, Tirado assegura que "no és casualitat que la nostra Comunitat siga la regió europea que més ha crescut en els indicadors regionals d'innovació en els últims anys".


L'anàlisi d'aquestes capacitats i aquests avantatges ha posat en relleu prioritats d'especialització com l'economia circular i la simbiosi industrial; l'emmagatzematge energètic sostenible; les eines digitals per a la gestió energètica; les tecnologies digitals i industrials avançades com el 5G/6G, la fotònica o la microelectrònica; els nous desenvolupaments per al vehicle connectat; la biotecnologia verda i els nous aliments funcionals; el turisme intel·ligent; les noves tecnologies per a la prevenció, el diagnòstic i el tractament de malalties, o la innovació inclusiva.

Per a assolir aquest desenvolupament, la Generalitat advoca per continuar el camí ja iniciat de creixement de la inversió, tant pública com privada; canalitzar els fons Feder d'innovació, i aprofitar les sinergies i les oportunitats de finançament dels fons Next Generation, amb la finalitat d'assolir uns sectors productius més resilients i competitius i generar més riquesa, benestar i qualitat de vida per al nostre territori.