El Consell aprova els pressupostos de la recuperació amb una inversió rècord de 3.121 milions i una despesa social històrica de 17.300 milions - GVANEXT

El Consell ha aprovat els Pressupostos de la Generalitat Valenciana per a 2022, que assoleixen la xifra global de 27.967,5 milions (2.340 milions més que en 2021), la qual cosa suposa un 9,1 % d'increment respecte de l'exercici anterior. Els comptes esdevenen així els més elevats de la història de la Generalitat, encara que el creixement és més moderat que en exercicis anteriors.

Aquests comptes públics seran, a més, els més socials, ja que per primera vegada superaran la barrera dels 17.000 milions d'euros (17.300,83) d'inversió en Sanitat, Educació, Igualtat, Habitatge i Ocupació. L'objectiu ha sigut mantindre els recursos d'inversió i de personal destinats a serveis públics essencials en nivells de despesa semblants als de 2020 i 2021, en els quals, amb motiu de la pandèmia, el Consell va reforçar notablement uns serveis públics que s'havien vist fortament afectats per les retallades de la crisi de 2008.

En concret, cada 24 h el Consell destinarà 47,4 milions a despesa social en 2022. D'aquesta quantitat, 21,47 milions s'inverteixen en Sanitat, 17,31 milions en Educació, 6 milions en Igualtat i Polítiques Inclusives, 979.711 en Habitatge i 1,60 en Ocupació fins a assolir el 82,23 % de la despesa no financera.

El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha presentat, junt amb la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, el Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per a 2022, després que s'ha aprovat en el ple extraordinari del Consell. Prèviament, el conseller d'Hisenda i Model Econòmic ha lliurat els comptes al president de les Corts, Enric Morera.

Es tracta d'uns comptes excepcionals que busquen consolidar-se com els pressupostos de la recuperació, amb un increment de les inversions (capítol VI i VII) d'un 58,4 %, fins a superar la barrera dels 3.121 milions d'euros. L'increment es produeix, en part, pels fons extraordinaris del Mecanisme de recuperació de la UE que incorpora el pressupost, que estaran destinats a la reactivació de l'economia, l'ocupació i la transformació del model productiu cap a una economia més sostenible i digitalitzada.

En concret, les conegudes com a 'conselleries productives', o d'inversió, engloben en aquests comptes un total de 3.557,2 milions d'euros, un 21,5 % més que en 2021, als quals cal sumar, en el cas de la Conselleria d'Economia i Sectors Productius, els recursos de Labora, que es veuran incrementats de manera directa per fons europeus.

Pressupost expansiu

En total, el pressupost s'incrementa amb 2.340 milions d'euros, 1.666,5 milions d'euros dels quals (71,22 %) corresponen a despesa no financera. En concret, els recursos destinats als capítols que van del I a VII, és a dir aquelles partides que es destinen de manera efectiva als ciutadans i ciutadanes, s'incrementen un 8,8 % i, encara que el creixement és més moderat que en exercicis anteriors, el Consell ha reorientat les seues prioritats per a mantindre la despesa social reforçada i destinar gran part dels ingressos nous a polítiques de desenvolupament regional, econòmiques i d'inversió.

En concret, la Comunitat Valenciana percebrà per a aquest exercici una suma global de 1.795,35 milions d'euros de fons europeus, 652,95 milions d'euros dels quals procediran de REACT-EU; 250,90 milions del Marc financer pluriennal (MFP) i, finalment, 891,5 milions del Mecanisme de recuperació i resiliència que els diversos departaments i Labora tenen integrats en el nou servei 99 per a garantir-ne la traçabilitat i el control.

A més, els pressupostos inclouen els recursos procedents del Govern d'Espanya, que enguany s'eleven als 12.129,38 milions d'euros, 1.380 milions d'euros més que en els últims pressupostos de Montoro l'any 2018.

Aquests recursos procedeixen dels lliuraments a compte, que es xifren en 10.269,8 M€ (un 5,5 % més que en 2021), així com de la liquidació de l'any 2020 (595,4 M€); la taxa de dèficit de referència (734,3 milions); la mensualitat pendent de l'IVA de 2017, per valor de 230 M€, i els convenis singulars que el Govern d'Espanya ha inclòs en els PGE 2022 per al foment de polítiques d'infraestructures i mobilitat sostenible per valor de 300 M€.

A aquests ingressos se sumen les dues partides reivindicatives que la Generalitat ha inclòs en els comptes de 2022, com són la partida estructural en compensació per l'infrafinançament que hi ha a la Comunitat Valenciana, per valor de 1.336 milions d'euros, i el fons de transició cap a la nova normalitat, que el Consell havia exigit en reiterades ocasions per a mantindre la despesa social en nivells semblants als de pandèmia fins a consolidar definitivament la recuperació, que s'han inclòs per valor de 1.000 milions d'euros.

Distribució per conselleries

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública torna a ser el departament amb més pressupost, amb 7.837,7 milions d'euros (141,7 milions més que en 2021), de manera que manté el creixement experimentat durant la pandèmia per a reforçar la sanitat pública. De fet, el pressupost ha experimentat un creixement del 15,8 % respecte de la prepandèmia (1.072 milions) i del 42,7 % respecte de l'últim pressupost de l'anterior govern (2.344 milions més).

L'objectiu prioritari d'aquest departament és reforçar la plantilla del Sistema de Salut Públic Valencià per a garantir una assistència sanitària de qualitat, així com reduir les llistes d'espera. Per a fer-ho, Sanitat incrementa el pressupost en personal amb l'objectiu de consolidar les places creades per a la pandèmia amb 88,68 milions d'euros addicionals, que poden arribar als 3.473,1 milions d'euros.

Mereix esment especial el pressupost destinat a la millora de les infraestructures sanitàries i hospitalàries. El capítol d'inversions duplica el pressupost (115,31 % més) a un màxim de 435 milions d'euros, 385,94 milions d'euros dels quals corresponen a inversions en infraestructures en centres, amb l'objectiu de desenvolupar un total de 93 actuacions, entre les quals destaquen l'ampliació del Clínic de València, l'Hospital General de Castelló o les reformes, les ampliacions i les millores als hospitals d'Orihuela, Elx, Torrevieja, Marina Baixa, Provincial de Castelló i de Vinaròs.

Finalment, Sanitat també reforça la salut mental amb un màxim de 116 milions d'euros (un 19,33 % més), 28,54 milions dels quals es destinaran a infraestructures per al Pla de salut mental i centres de mitjana i llarga estada. També eleva el pressupost d'investigació en ciències de la salut i malalties infeccioses als 28,5 milions (un 50 % més).

Així mateix, la conselleria que més augmenta la dotació en valors relatius és la Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, que experimenta un creixement del 72,5 %, amb un màxim de 357,6 milions d'euros amb l'objectiu de consolidar el dret a l'habitatge com un pilar bàsic de l'estat del benestar i garantir-ne l'accés a tots els ciutadans i ciutadanes, amb especial atenció als joves. Així, impulsa noves promocions d'habitatge protegit destinat a lloguer social amb més de 15 milions d'euros i 30 milions per a adquisició d'habitatge públic.

A més, la regeneració urbana per al foment de l'eficiència energètica ascendeix a 100 milions d'euros, als quals cal sumar 4,3 milions de la nova edició del Pla Renhata o 6,8 milions per al Pla Conviure per a la renovació i l'adequació d'espais públics en col·laboració amb les administracions locals.

Quant a la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, disposarà de 2.198,9 milions d'euros, la qual cosa suposa un augment respecte dels pressupostos de 2021 del 14,2 %. L'atenció a la dependència creix amb 51,8 milions i arriba als 430,6 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 13,69 % respecte del pressupost de 2021.

També augmenten els recursos per a incrementar el personal dedicat a l'atenció de les polítiques socials als 207 milions d'euros i creix un 2 % ?arriba als 75,9 milions d'euros? la dotació per a cuidar els nostres majors. A més, augmenta un 10,1 % la quantia destinada a polítiques de protecció a la infància i l'adolescència, que comptaran amb 73,2 milions d'euros.

Cal destacar també l'aposta per reforçar la planificació i la coordinació de les infraestructures de Serveis Socials, que comptaran amb una injecció important de fons europeus per a consolidar el pla Convivint, que ascendeix a 115,4 milions d'euros, i s'augmenten les línies destinades a diversitat funcional o discapacitat un 14,7 %, fins a assolir els 59,9 milions d'euros.

El pressupost de Presidència augmenta un 0,5 % i comptarà amb 226,4 milions d'euros principalment destinats a turisme, municipalisme i lluita contra el despoblament.

En Turisme, la dotació per a l'impuls d'aquesta política essencial del Consell creix i arriba als 103,96 milions d'euros. En concret, les polítiques actives de promoció turística obtenen 28 milions d'euros; el Bo Viatge està dotat amb 15 milions d'euros, per a incentivar el turisme intern a la Comunitat Valenciana, i la inversió per a la competitivitat turística comptarà amb 42,3 milions d'euros, que es dedicaran, entre altres, a l'impuls dels CdT d'Alcoi i Requena i per a la consolidació del fons de cooperació local per a municipis turístics.

En matèria d'Administració Local, es preveu destinar un total de 69,69 milions d'euros a ajuntaments i mancomunitats, i l'Agenda Valenciana Antidespoblament comptarà amb 8,4 milions d'euros que se centraran a acabar amb la bretxa territorial entre els valencians i les valencianes.

Pel que fa a la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, comptarà amb 567,83 milions d'euros, és a dir un 50,4 % més que en els pressupostos de 2021.

Entre les principals mesures del pressupost d'aquesta conselleria destaquen les subvencions per a iniciatives empresarials que contribuïsquen a transformar el model econòmic valencià, que comptaran amb una dotació de 7,6 milions d'euros i inclouen una partida d'un milió d'euros per a l'inici del projecte Rico Pérez-Arena Alacant.

Igualment, es destinen 39 milions d'euros per a rehabilitació, ampliació i descarbonització del parc immobiliari públic, com per exemple l'edifici singular de Campanar, el Palau de Calatayud o l'edifici Borrull a Castelló de la Plana, entre altres actuacions.

D'altra banda, es potencia la digitalització de l'Administració valenciana, a través de la DGTIC, amb 363,7 milions d'euros (88,3 % més), 132,07 milions dels quals corresponen a fons europeus principalment per a Justícia, Educació i Serveis Socials, amb l'objectiu de desenvolupar els projectes del Pla GEN Digital 2025.

L'IVF, per la seua banda, comptarà amb 257,9 milions d'euros per a estendre el suport financer a les empreses més afectades per la pandèmia i donar suport al creixement sostenible dels sectors més innovadors i emprenedors, amb 9 milions d'euros per a la línia de finançament de grans cadenes hoteleres.

Igualment, es reforça l'Agència Tributària Valenciana (ATV) amb 1,9 milions més amb l'objectiu d'avançar en la lluita contra el frau fiscal, amb un màxim de 54,4 milions d'euros, i també es destinen 15 milions d'euros per a avançar en el desenvolupament de Parc Sagunt II.

La Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública disposarà d'un pressupost de 648,3 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 16,6 % respecte de l'exercici anterior. En concret, pel que fa a l'execució del Pla d'infraestructures judicials, s'augmenta als 68,3 milions d'euros la inversió per a fer realitat la Ciutat de la Justícia d'Alacant, Llíria, Alzira, Ontinyent, Gandia, Torrent i la reforma del TSJCV.

L'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències comptarà amb 168 milions d'euros per a continuar dotant amb una resposta ràpida i eficaç l'emergència, i es crearan 3 centres logístics a Castelló de la Plana, Alacant i València.

Així mateix, es preveu destinar 2 milions d'euros per a la posada en marxa de l'Escola Valenciana d'Administració Pública (EVAP); l'impuls d'una justícia accessible i inclusiva a través de la supressió de barreres físiques i sensorials; el desenvolupament de projectes inclusius com ara 'Lectura fàcil' i 'Facilitador', així com 1,2 milions per al desenvolupament d'una justícia de proximitat, a través de la modernització dels jutjats de pau i la creació d'oficines locals d'orientació jurídica (Justiprop) i de mediació (Mediaprop).

També es preveu una partida de 415.000 euros per a la creació de l'Oficina de la Segona Oportunitat, un nou servei en el qual analistes jurídics i econòmics assessoraran els autònoms i les pimes en situació d'insolvència perquè es reincorporen a l'activitat econòmica.

La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport incrementa la dotació un 7,6 %, amb un màxim de 5.202,7 milions d'euros. En concret, en infraestructures per a la millora dels centres i dels respectius equipaments educatius es destinen un total de 425 milions d'euros, amb un increment de 17 milions, i s'inclouen 61 milions per a la reposició dels bancs de llibres gratuïts dels centres educatius.

També, es preveu una dotació específica de 5 milions d'euros per a contractar 1.000 persones amb l'objectiu de reforçar la mediació i la dinamització culturals poble a poble. La partida destinada a la millora de les infraestructures esportives municipals se situa en 6,5 milions d'euros, amb un augment del 60 %, i destaquen les ajudes perquè els ajuntaments milloren les respectives instal·lacions esportives, especialment en les zones rurals.

Per la seua banda, la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball disposa d'un total de 571,4 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 5,2 % respecte del pressupost de 2021.

Entre les principals línies d'actuació d'aquesta conselleria, destaquen els 528,5 milions d'euros per a Labora, que incrementa el pressupost un 20,73 %; 64,99 milions d'euros per a l'ocupació jove, que s'emmarca dins del nou pla Avalem Joves, que té com a objecte recuperar els principals indicadors del mercat juvenil als nivells prepandèmia, així com 43,7 milions per a dur a terme l'inici de la cinquena fase del Pla estratègic de la indústria valenciana (PEIV).

Igualment, s'intensifica la implantació massiva de les comunitats energètiques locals (CEL) amb un increment del 67 % del seu pressupost a un màxim de 5 milions; es consoliden les ajudes per a modernitzar els polígons industrials, amb 37,42 milions d'euros, i s'augmenten un 620 % les ajudes per a obres en establiments i pimes comercials a un màxim de 9 milions.

Cal afegir hi 14,4 milions d'euros per a ajudes per a les empreses valencianes en l'estratègia d'internacionalització i 57 milions per a l'impuls dels instituts tecnològics.

La Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica també incrementa la partida pressupostària un 20,8 %, i assoleix els 571,2 milions d'euros. Així, augmenta en 2,5 milions d'euros la inversió per a la depuració i la reutilització d'aigües, amb l'objectiu d'aprofitar al màxim el recurs de l'aigua i corregir les tensions hídriques, i es destina un milió d'euros per a desenvolupar el Projecte de llei de protecció i benestar dels animals de companyia.

Pel que fa al centre integral de control i lluita biològica contra les plagues i malalties, s'hi destinen 14,5 milions d'euros per a fer de la Comunitat Valenciana, i concretament del centre de Caudete de las Fuentes, un referent europeu en desenvolupament d'alternatives sostenibles a les plagues.

Quant a la protecció de la renda d'agricultors i agricultores per danys no coberts per l'assegurança agrària, s'hi inclou una nova línia de 3 milions d'euros per a ajudar en la rendibilitat de les explotacions agràries afectades per les plagues.

D'altra banda, la prevenció d'incendis i la restauració forestal compten amb un pressupost de 45,6 milions d'euros, al qual se sumen el Servei de Vigilància Preventiva i els treballs de restauració hidrològica i forestal per al pròxim exercici. Es tracta de dos programes que repercuteixen directament sobre la protecció i la regeneració dels boscos.

La Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat disposa d'un pressupost de 591,2 milions d'euros, la qual cosa suposa un augment respecte a 2021 del 33,6 %. En infraestructures i obra pública, destaca l'augment de la quantia dels 9 contractes de conservació de carreteres autonòmiques, que augmenta un total de 54 milions d'euros.

Així mateix, l'Autoritat del Transport Metropolità (ATMV) disposarà d'uns recursos totals per al transport metropolità de 216 milions d'euros, mentre que FGV incrementa el pressupost més d'un 14 %, a un màxim de 303 milions. En concret es destinen 15,6 milions a actuacions per a la millora de freqüències de Metrovalencia; 18 milions per a l'eliminació de passos a nivell en les línies 1, 2 i 3, i 11,7 milions per a concloure la línia 9 del TRAM d'Alacant. També hi ha la dotació de 40,4 milions d'euros per a la millora de carrils de bicicletes i vianants i la compra d'autobusos elèctrics.

A més, el pressupost de Ports augmenta als 10,8 milions d'euros per a inversions portuàries, la millora d'infraestructures i la integració port-ciutat.

La Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital disposa de 1.255,7 milions d'euros del pressupost, la qual cosa suposa un augment del 15 %. Aquest departament prioritzarà el reforç de les beques per a l'alumnat dels ensenyaments universitaris i d'estudis superiors, que arriba als 32,4 milions d'euros, amb la qual cosa es beneficiaran prop de 54.000 estudiants.

A més, es dotaran amb 28,3 milions d'euros diversos programes que tenen com a objectiu atraure-hi, retindre i consolidar el talent humà i l'excel·lència dels nostres investigadors i investigadores, entre els quals destaca el programa GenT (12 milions); 'Investigue' (9,8 milions), o el Centre d'Envelliment (2,5 milions).

Així mateix, es destinaran 4,8 milions d'euros per a l'Estratègia d'especialització intel·ligent de la Comunitat, amb la finalitat de desenvolupar projectes d'innovació entre els instituts tecnològics i les entitats privades, o 2,1 milions al projecte 'Acadèmia 42' per a la formació de joves en les noves professions digitals que demana actualment el mercat laboral.

Finalment, la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica compta amb un pressupost de 96,1 milions d'euros, amb un increment del 68,14 % respecte de l'any anterior, que reforça el seu compromís amb la cooperació internacional al desenvolupament incrementant el pressupost als 67 milions d'euros, amb l'objectiu d'arribar al 0,25 % en cooperació. També es dotarà amb 2,4 milions d'euros el nou programa d'implementació dels ODS i l'Agenda 2030.

El Programa de participació ciutadana compta amb un pressupost de 4,1 milions d'euros, dins del qual destaca el foment de l'associacionisme en les entitats locals, la posada en marxa del primer pla de retorn de valencians i valencianes en l'exterior o un pla formatiu per a empleats públics en participació ciutadana.

Així mateix, s'incrementa amb 112.500 euros la línia dirigida a projectes de transparència i bon govern de les entitats locals, que té una dotació final de 7,93 milions d'euros. Finalment, el programa de Foment de l'Autogovern experimenta un creixement del 21,9 % per a projectes com la celebració del 40é aniversari de l'Estatut d'Autonomia, mentre que en el programa de Qualitat Democràtica es compta amb una partida per a l'exhumació i la identificació de víctimes o la compra del camp d'Albatera, de prop d'un milió d'euros.

Classificació econòmica del pressupost

El capítol I dels Pressupostos de la Generalitat que recull les despeses de personal ascendeix, en 2022, a 7.607,3 milions (un 5,7 % més). Cal destacar que el 88,6 % de la despesa de personal es concentra en les àrees de Sanitat i Educació, amb un total de 6.688,2 milions d'euros. En concret, Sanitat concentra el 46 %; Educació, el 42,6 %; Justícia, el 3,8 %; Igualtat, el 2,8 %, i la resta d'àrees, el 4,8 %.

D'altra banda, les inversions directes i indirectes creixen un 58,4 % i arriben a la xifra històrica de 3.121,4 M€. En concret, les inversions reals del capítol VI experimenten el creixement més gran (88,8 %), que arriba als 1.437 M€, mentre que les transferències de capital augmenten un 39,2 % i assoleixen els 1.684 M€.

Així mateix, es redueixen les despeses de funcionament un 2,9 %, entre altres motius per la reversió del Departament de Torrevieja al sistema públic, així com el servei de ressonàncies magnètiques.

Quant a despeses i passius financers, el pagament d'interessos es redueix un 20,5 %. En concret, els interessos del deute baixen en 82,44 M€ per la reducció de tipus i la gestió eficient del deute que ha desenvolupat el Consell. Quant als passius financers, augmenten un 9,4 % a causa dels venciments de deute, que ascendeixen a 7.058 M€, fonamentalment procedents del FLA.

Pressupostos participatius

Els comptes públics també incorporen els primers pressupostos participatius de la Generalitat per a 2022, que repartiran més de 101,7 milions d'euros entre 96 projectes triats i proposats per la ciutadania valenciana, segons criteris de població, pobresa i despoblament. En concret, atés el caràcter pluriennal d'alguns projectes, els comptes de 2022 incorporen 70,6 milions d'euros, mentre que els 31,2 restants s'hi inclouran per al pròxim exercici.

Aquests pressupostos participatius, que s'han dissenyat com a projecte pilot, són pioners en el conjunt del territori espanyol i es destinen a projectes d'àmbit autonòmic (de la Comunitat Valenciana en el seu conjunt) o d'àrea comarcal (segons criteris geogràfics, històrics i poblacionals). Amb la posada en marxa dels pressupostos participatius s'acompleix el que es recull en l'Acord del Botànic i a l'acord de recuperació econòmica i social 'Alcem-nos'.

Projecte de llei de mesures fiscals

El Consell també ha aprovat el Projecte de llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat per al pròxim exercici 2022, que recull un ampli ventall de mesures fiscals, socials i d'impuls econòmic que guiaran l'actuació del Consell durant l'any que ve, en el qual es prioritzarà la lluita contra la crisi provocada per la pandèmia i la consolidació de l'estat del benestar.

Així mateix, s'agilitzaran els tràmits per a totes aquelles empreses i entitats de la Comunitat Valenciana que gestionen fons europeus del programa Next Generation, i la norma preveu mesures per a impulsar la recuperació econòmica del territori, dinamitzar el mercat de treball i generar activitat, amb deduccions fiscals per als qui contracten persones en l'àmbit de la llar, els municipis en risc de despoblament i per a fomentar l'ús d'habitatges buits.